El autor Rafael López Andrada reconstruye en una obra teatral basada en su libro cómo se designo al italiano Sant Felip Benici como patrón de Benimodo mediante un fortuito sorteo. La interpretación llenó la plaza de la localidad.

En ocasiones la historia se escribe de la forma más rocambolesca e inesperada. Son los y las historiadoras los que, con el paso de las décadas y los siglos, ofrecen una perspectiva temporal que ayuda a entender esas sociedades de comportamiento a menudo errático pero siempre particular. Mirar a la historia (al pasado) es un ejercicio de crecimiento intelectual que autores como el ribereño Rafael López Andrada ofrecen a través de diferentes lenguajes que ayudan a entenderla. Si te gusta leer puedes hacerlo con López Andrada. Si más bien prefieres presenciar una obra de teatro, el autor de Benimodo te ofrece su versión. Así ha sido estos días en la localidad de la Ribera, que en pocas jornadas ha vivido la presentación de su nuevo libro y la obra teatral adaptada para contar la elección de San Felip Benici (un santo italiano) como patrón de la localidad. Y la verdad es que la particularidad de la elección bien merece una doble mirada y un doble esfuerzo.

La obra de teatro » Es busca sant patró » trata de poner en valor las tradiciones y costumbres locales mediante la expresión teatral. En este caso, representa cómo se produjo la elección del patrón de Benimodo, Sant Felipe Benici, allá por 1785. Ante la gravedad de las fiebres malignas que asolaban la población y en vista de que la medicina no estaba bastante avanzada y la sociedad vivía muy arraigada en una fuerte religiosidad, las autoridades locales y el rector convinieron en la necesidad de encomendarse a un nuevo santo protector para que pusiera fin a la epidemia que sufrían los vecinos y vecinas. El nuevo santo protector fue elegido mediante un sistema de elección bastante peculiar, a suerte con una bolita.

La obra está basada en la leyenda que cuenta que hicieron falta tres intentos para confirmar la extracción de la bolita deseada que otorgaría el patronazgo local a Sant Felip Benici, un santo de origen italiano totalmente desconocido para los benimodinos hasta ese momento. El hecho extraordinario se transmitió por tradición oral de padres a hijos, de manera parecida (sin muchos giros extraños en el relato) a cómo se ha conservado documentalmente  en el acta manuscrita que se halla en el consistorio y que acredita la elección mediante la primera bolita. Así se conserva en el Archivo Histórico Municipal de la localidad y ha sido trabajado por López.

La obra ha sido interpretada por niños del pueblo y dirigida por Roberto Ripoll y Salut Llopis, integrantes del grupo de teatro Ágora de Carcaixent. Exactamente fueron Mª Jesús Galbis Lacueva, Àlex Cortés Palancas, Enric Blanco Machí, Annamaria Coppola Ots, Ahinara Núñez Portero, Adrián Ortega Machí, Vicent Herrán Aparici, Joan Febrer Molina y Elia Hervàs Martínez, con la colaboración de Irene Machí Solar. El acontecimiento ha sido recreado en escenarios reales de la plaza y en otros montados y decorados en el mismo lugar, que representaban el interior de la iglesia y el salón plenario de la Casa Consistorial, donde se realizó la elección y la proclamación del patrón hace varios siglos. La acogida de la población fue multitudinaria y el resultado aplaudido durante varios minutos.

 

Una edició més -i ja van 19- els premis literaris ‘Vicent Andrés Estellés’ ja tenen als seus treballs guardonats. Si bé, lluny dificultar la llibertat creativa dels participants -alumnes de segon cicle d’Això, Batxillerat i Cicles Formatius d’Instituts de tota la Ribera-, el nivell dels treballs presentats ha sigut altíssim sent, d’aquesta manera, complicat per al jurat decidir-se per les millors obres.

Finalment, en la modalitat de poesia, el treball que s’ha fet amb el primer premi ha sigut ‘Resiliència’ de Carles Moltó Mondéjar, alumne del centre IES Eduardo Primo Marqués, de Carlet, que s’emporta un premi en metàl·lic de 500 euros. En segon lloc, la ‘8a Simfonia de Schubert’, treball presentat per l’alumne Samuel Gay Lledó, de l’IES Joan Llopis Marí, de Cullera, que es farà amb un premi per valor de 300 euros. Tancant el podi, i amb un premi de 200 euros en metàl·lic, ‘T’estime’, de Vanessa Esplugues Alcover, alumna de l’IES Eduardo Primo Marqués, de Carlet. A més, en aquesta modalitat, el jurat ha proposat a l’Ajuntament de Benimodo publicar, junt a les obres vencedores, als treballs ‘Retornar’, de Martina Breittmayer Diaz, de l’IES Hort de Feliu d’Alginet; ‘La mà’, de Laura Monleón Lucas, de l’IES Eduardo Primo Marqués, de Carlet, i ‘A qui més vull’, escrit per María Sánchez Castella del Col·legi la Puríssima d’Alzira.

Pel que fa a la modalitat de narrativa curta, els premiats han sigut ‘Mamihlapinatapai’, de Mireia Cortés Bernadé, de l’IES Sucro, d’Albalat de la Ribera, que s’ha fet amb el primer premi i 500 euros; ‘Vint-i-nou’, d’Álvaro Chinesta Llobregat, de l’IES Eduardo Primo Marqués, amb el 2n premi i 300 euros i ‘Lluitaré per recordar-te’ de Ferran Selfa Bou del Col·legi Sant Vicent Ferrer -Maristes- de Cullera amb el 3er premi i 200 euros en metàl·lic. Així doncs, el jurat també ha proposat a l’Ajuntament publicar 3 obres més, totes d’alumnes de l’IES Eduardo Primo Marqués: ‘Records Persistents’, de Nerea Serrano Martínez; ‘Records d’infantessa’ d’Álex Lacuesta Gándara i ‘Per ací tot va bé’, de Nerea Pueblas Romero.

Finalment, també s’ha decidit que l’obra guanyadora del premi especial ‘Didín Puig’, siga ‘El meu carrer’, de l’alumna de la Devesa School Gal·la Donate Martínez, amb un premi en metàl·lic de 300 euros.

 

PREMIATS ESTELLÉS 2021

 

 

Alumnos de Carlet i Albalat de la Ribera ganan el concurso de poesía y narrativa corta ‘Vicent Andrés Estellés’ de Benimodo

Benimodo, 1 de julio de 2021 – Una edición más -y ya van 19- los premios literarios ‘Vicent Andrés Estellés’ ya tienen a sus trabajos premiados. Si bien, lejos dificultar la libertad creativa de los participantes -alumnos de segundo ciclo de ESO, Bachillerato y Ciclos Formativos de Institutos de toda la Ribera-, el nivel de los trabajos presentados ha sido altísimo siendo, de esta manera, complicado para el jurado decidirse por las mejores obras.

Finalmente, en la modalidad de poesía, el trabajo que se ha hecho con el primer premio ha sido ‘Resiliència’ de Carles Moltó Mondéjar, alumno del centro IES Eduardo Primo Marqués, de Carlet, que se lleva un premio en metálico de 500 euros. En segundo lugar, la ‘8ª Simfonia de Schubert’, trabajo presentado por el alumno Samuel Gay Lledó, del IES Joan Llopis Marí, de Cullera, que se hará con un premio por valor de 300 euros. Finalmente, cerrando el podio, y con un premio de 200 euros en metálico, ‘T’estime’, de Vanessa Esplugues Alcover, alumna del IES Eduardo Primo Marqués, de Carlet. Además, en esta modalidad, el jurado ha propuesto al Ayuntamiento de Benimodo publicar, junto a las obras vencedoras,  los trabajos ‘Retornar’, de Martina Breittmayer Díaz, del IES Hort de Feliu de Alginet; ‘La mà’, de Laura Monleón Lucas, del IES Eduardo Primo Marqués, de Carlet, y ‘A qui més vull’, escrito por María Sánchez Castilla del Colegio la Purísima de Alzira.

Por lo que hace a la modalidad de narrativa corta, los premiados han sido ‘Mamihlapinatapai’, de Mireia Cortés Bernadé, del IES Sucro, de Albalat de la Ribera, que se ha hecho con el primer premio y 500 euros; ‘Vint-i-nou’, de Álvaro Chinesta Llobregat, del IES Eduardo Primo Marqués, con el 2º premio y 300 euros y ‘Lluitaré per recordar-te’ de Ferran Selfa Bou del Colegio Sant Vicent Ferrer -Maristes- de Cullera con el tercer premio y 200 euros en metálico. Así pues, el jurado también ha propuesto al Ayuntamiento publicar tres obras más, todas de alumnos del IES Eduardo Primo Marqués: ‘Records Persistents’, de Nerea Serrano Martínez; ‘Records d’infantessa’ de Álex Lacuesta Gándara y ‘Per ací tot va bé’, de Nerea Pueblas Romero.

Por último, también se ha decidido que la obra ganadora del premio especial ‘Didín Puig’, sea ‘El meu carrer’, de la alumna de la Devesa School Gal·la Donate Martínez, con un premio en metálico de 300 euros.

L’Ajuntament de Benimodo presenta la XI edició del Concurs de Piano per a joves intèrprets ‘Gabriel Teruel Machí’.

16 i 17 d’octubre

Casa la Cultura de Benimodo

Podran participar pianistes fins als 22 anys d’edat

Premis en metàl·lic:

1 premi: 1500€
2 premi: 750€
3 premi: 300€

A més, es concedirà el premi Estudio 21 al millor pianista de la Comunitat Valenciana.

Inscripció gratuïta oberta fins al pròxim 8 d’octubre a l’enllaç: https://forms.gle/gEohmE6FXLLPuh4T6 amb una fotocòpia del document d’identitat. Un breu currículum  i una fotografia recent.

Més informació a la web de l’Ajuntament: https://benimodo.es/ al correu culturaifestes.benimodo@gmail.es i al telèfon 96 181 88 00

BASES VALENCIÀ

BASES CASTELLANO

MODIFICACIÓN BASES

MODIFICACIÓ BASES

 

L’Ajuntament de Benimodo ha pogut recuperar, ampliar i posar en valor nombroses obres d’art que fan del patrimoni local un dels més destacats de la província. Ha coincidit en els darrers anys una important activitat patrimonial, fent del fons municipal una de les riqueses més importants de la localitat. Amb exemplars, en diferents disciplines, de gran vàlua. És el cas del plafó ceràmic de Sant Felip Benici, com el retrat del rector Soria pintat a l’oli per Pons Arnau en 1909 o la imatge del Crist crucificat han estat restaurades per l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació de Béns Culturals de la Generalitat Valenciana. El consistori també va participar activament en la recuperació d’una obra d’Armengol dedicada a Vicent Andrés Estellés i recentment ha rehabilitat una trilladora que va servir en dècades anteriors en el treball de camp i que posa d’actualitat la idiosincràsia laboral de Benimodo.

Sobre aquesta ferramenta de treball convertida en obra d’art, consta que va ser propietat de Vicente Martínez Machi, conegut pel sobrenom de “Cabrera” i un dels homes amb més terra de la localitat. Construïda en la dècada de 1930, servia per treballar principalment l’arròs i el blat. Martínez també la llogava a altres llauradors amb menys terres. La partida de Resalany (on estan els Ullals del Riu Verd) estava totalment sembrada d’arròs en aquella època, precisament per l’abundància d’aigua. Després va ser utilitzada per l’empresa Frudesa, que va arrendar tant la maquina com l’era de Martínez. En els anys 90 va ser venuda a l’Ajuntament de Benimodo amb una finalitat ornamental. El regidor Ernest Machí, sent alcalde Manuel Bertí, va tindre la sensibilitat d’adquirir la màquina  per a fer al voltant d’ella un museu o com a element de decoració en el poble. Tanmateix, passaren els anys sense acció i la màquina va anar degradant-se. Fins hui. Ha sigut rehabilitada en el taller de Egea de los Caballeros, quedant-se un treball magnífic que reconstrueix l’esplendor de la màquina.

Per la seua part, el Plafó de Sant Felip Benici hui es conserva a l’Ajuntament, si bé fins als anys seixanta del segle xxes trobava ubicat a la façana del núm. 6 del carrer que porta el nom del sant. Fou confeccionat a finals del segle xviii, o potser a inicis del xix, possiblement al poc de ser proclamat patró del poble en 1785. El sant va vestit amb l’hàbit monàstic i es troba agenollat amb els braços oberts davant la Mare de Déu que porta un Jesús Xiquet al braç, els quals van pels núvols dalt d’un carruatge tirat per dos lleons. Al costat de Sant Felip es troba una tiara papal. El retaule de Sant Felip Benici, a més del valor artístic i sentimental que té per ser el patró del municipi, conta amb una història singular que mereix ser exposada. La ceràmica estava ubicada a la façana de la casa amb el núm. 6 del carrer amb el nom del patró, i per por que fóra destrossada en temps de la Guerra Civil (1936-1939) a causa dels actes vandàlics que estaven produint-se pertot arreu, fruit de l’anticlericalisme imperant en aquesta època, el retaule fou retirat de la façana pels propietaris de la casa, el matrimoni format per Honorat i Cecília, i amagat a l’andana de dita casa. Sembla que passats uns anys el poeta Enric Duran i Tortajada, aleshores cronista oficial de la localitat, s’assabentà per mitjà d’un rector de l’existència del retaule, el qual seria donat pels propietaris al poeta allà pels anys seixanta o bé inicis dels setanta del nou-cents. A canvi, Duran i Tortajada instal·là un retaule contemporani obra de Ceràmica Gimeno de Manises a la mateixa façana, que és a hores d’ara el que presideix el carrer de Sant Felip Benici. El plafó formaria part de la col·lecció ceràmica que el poeta tenia en un xalet a Rocafort, prop de València, junt a altres peces de taulelleria de tipus costumista, així com elements procedents de l’entorn urbà de Benimodo, entre els quals cal destacar l’antiga cisterna i abeurador de la plaça de Lluch.

Transcorregudes unes dècades i mort el poeta, les seues nétes optaren desfer-se de les ceràmiques, les quals es posaren a la venda l’any 2012 en el mercat d’antiguitats a València. Gràcies a la intercessió de Vicent Guerola, professor del departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Universitat Politècnica de València, i d’Alberto Martínez Chornet, membre de l’associació Gaspar Dies per a la Defensa del Patrimoni Històric de la Ribera, que identificaren el plafó mentre peritaven la col·lecció i assabentaren de la seua existència a les autoritats municipals, molt prompte la ceràmica retornaria al poble. Així va ser, i el 26 de juliol de 2012, gràcies a la corporació municipal, i en particular a l’alcalde Francisco Teruel, el plafó ceràmic fou recuperat per al patrimoni local, previ pagament de 2.400 euros. Aquesta obra emblemàtica de la taulelleria devocional del poble fou presentada novament al veïns el 22 d’agost de 2012 a l’església parroquial, dins dels actes programats en les festes majors.

Tant el retrat del rector Soria pintat a l’oli per Pons Arnau en 1909 com la imatge del Crist crucificat han estat restaurades per l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació de Béns Culturals de la Generalitat Valenciana, amb l’ajuda econòmica de l’Ajuntament de Benimodo i la pròpia Generalitat. El Crist és una imatge tallada en fusta d’autor anònim que s’atribueix al segle XVIII, que sembla que després de la Guerra del 36 va ser donada a l’església parroquial de Benimodo per una família benestant. El quadre de Pons Arnau titular “Retrat del rector Soria” té ara 111 anys. Fou pintada l’any 1909 per l’amic del reverend, Pons Arnau, i es conserva a la sagristia de l’Església Parroquial de la Puríssima Concepció de Benimodo. Al quadre apareix el prevere Soria assentat en una cadira amb vestimenta de doctor, i el birret corresponent com a únic element col·locat al cantó d’una taula. La pintura està realitzada sobre un format ovalat aplicat al llenç, envoltada per una marc daurat decorat amb motius florals. Francesc Pons Arnau (València 1886 – Madrid 1953), fou un dels alumnes més avantatjats de Joaquim Sorolla, de qui va adquirir els coneixements de captar la lluminositat mediterrània. Cultivà principalment el retrat, el paisatge i les composicions florals. La seua obra fou exposada en museus i col·leccions particulars de París, Nova York, La Habana, Santiago de Xile i Buenos Aires, entre altres ciutats més. La figura retratada correspon al rector José Maria Machí Soria. El reverend va nàixer a Benimodo el 1850, estudià la carrera sacerdotal al Seminari de València, i va rebre l’Ordre del Presbiterat l’any 1878. Desenvolupà una formidable tasca espiritual i material, reconeguda en tots els estaments de la societat valenciana, en particular l’eclesiàstica, en la que va  ocupar càrrecs d’importància i responsabilitat. Morí a València l’any 1913.

Per la seua part, l’Ajuntament de Benimodo també va recuperar un quadre de Rafael Armengol dedicar a Vicent Andrés Estellés. Va ser trobat per una persona vinculada a l’ajuntament en una llibreria de volums antics de la ciutat de València després que fóra robat a la família de l’escriptor i venut a un “rastro” de productes antics. Es tracta d’un gravat que l’artista Rafael Armengol va configurar en 1999 i que va dedicar en el seu puny i lletra a l’escriptor Vicent Andrés Estellés, homenatjat pel consistori, i a la seua família. L’alcalde, Paco Teruel, va voler recuperar l’obra com fóra i la compra es va realitzar immediatament. Després va retornar l’obra a la família, permetent que recupere part del llegat robat de l’escriptor. La família va agrair la mostra a l’ajuntament i a l’alcalde «per haver-ho fet tot amb bona fe en tot moment», van argüir. L’obra que va configurar l’excels artista de Benimodo Rafael Armengol va servir per a la portada d’una recopilació de poemes que va realitzar la filla d’Estellés, Carmina, en 2013. «Estellés Euskaraz» va suposar una antologia bilingüe valencià-basc que Luis Carmona Ortiz va editar per a introduir l’obra del valencià en terres basques. La família espera que, amb la recuperació del quadre d’Armengol, la policia puga seguir el rastre d’altres objectes d’Estellés que continuen en parador ignorat.

Per part seua, el Crist crucificat de Benimodo és una talla en fusta policromada datada en la segona meitat del segle XVIII. La peça va arribar al InstitutValencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) en un estat de conservació aparentment acceptable, però ja a simple vista es podien observar les diferents intervencions que havia patit, algunes molt desafortunades com una successió de repintades que alteraven totalment la policromia original de l’obra. Segueix sent rehabilitada per tornar-li la brillantor.

A més, l’art patrimonial s’expandeix pels carrers del municipi, a l’accés de tots i totes. Un panell ceràmic de meitat del segle XIX que representa a Sant Vicent Ferrer, i que va ser trobat recentment a Benimodo rere una falsa paret durant unes obres en una façana d’un habitatge particular, sent després donada pel propietari de l’immoble a l’Ajuntament que actua en la seua restauració. Es desconeixia de la seua existència. Tal com ha confirmat Josep Lluís Cebrián, llicenciat en Geografia i Història i expert en taulers ceràmics, aquest panell representa a Sant Vicent Ferrer en l’anomenat miracle de Barcelona, i va ser realitzat segurament entorn de 1840 o 1850 per un artista conegut com ´el Pintor de la Conquesta’. És també l’autor d’altres dos panells ceràmics, dedicats a sant Antoni Abat i a Santa Bàrbara, del total de huit que, fins hui, conformaven la col·lecció de retaules devocionals dels segles XVIII i XIX de Benimodo catalogats per la Generalitat Valenciana. Segurament va ser tapiat durant la Guerra Civil per a evitar la seua destrucció.

Els carrers de Benimodo s’han convertit en un museu a l’aire lliure. Una col·lecció superior a la desena fan del passeig per la localitat riberenca una visita a l’art dels segles XVIII, XIX i XX, amb exemplars de gran valor i peculiaritat. Un dels exemplars més valuosos és el dedicat als Sants de la Pedra (Abdó i Senén) i datat en 1790. Està confeccionat amb vint peces xicotetes que no obstant això donen lloc a un gran retaule que buscava la protecció dels sants en el món de l’agricultura. Ja en el segle XIX (però a principis) es van configurar i van penjar als carrers de Benimodo altres dos, com el plafó ceràmic de la Mare de Déu del Carme i el del Crist de Zalameda. Compten, com el nom indica, amb un fort simbolisme religiós. De fet, el primer mostra a la Verge i a Jesús oferint escapularis a dues ànimes que emergeixen de les flames del purgatori. El segon es troba en la Plaça Machí i va ser configurat en el primer quart del segle.

L’excursió artística es pot desplaçar després al carrer l’Alcúdia, on es troba el plafó dedicat als dolors de Sant Josep, que representa la fugida a Egipte. També és de 1790, per la qual cosa és dels més antics de tots els datats. Cal recordar que tots els artistes eren desconeguts i per tant es desconeix l’autoria de molts, més enllà de referències artístiques que permeten vincular unes obres amb unes altres. En el número 47 del carrer Sant Antoni es pot visualitzar l’obra de Sant Antoni Abat, dels primers anys del segle dènou. Totes les obres són recollides i explicades pel cronista Rafael López Andrada en la seua història sobre Benimodo, dos complets volums en els quals no es perd detall des de la prehistòria fins a l’actualitat. També analitza un altre plafó al carrer Bertí al Crist de Zalamea, així com els dos amb referències a Santa Bàrbara (un al carrer que porta el nom de la santa i l’altre situat en el Carrer Sant Vicent). Finalment, existeixen tres més, dos d’ells dedicats a Sant Felip Benici i un altre a Sant Bernat Màrtir. Un dels primers es troba en les dependències de la casa consistorial.

La religió catòlica comptava amb una influència clau en la societat del segle XVIII i XIX, la qual cosa va provocar que veïns amb recursos econòmics es bolcaren en la reconstrucció d’esglésies i ermites o l’edificació d’homenatges a sants o a la Mare de Déu a les seues cases particulars. Sovint, les classes subalternes recollien diners entre els diferents veïns d’un carrer per a pagar entre tots i totes els retaules ceràmics que ara fan de Benimodo un museu a l’aire lliure, ja que es conserva una dotzena.

Amb el pas de les dècades, aquesta mostra de devoció es va convertir en un art amb un llenguatge propi de gran originalitat i color, com recull López Andrada. La intenció no era una altra que protegir les cases o els carrers de les nombroses desgràcies que aguaitaven al veïnat en una època de recursos econòmics limitats, almenys entre les classes més baixes de la societat. Fams, inclemències meteorològiques o malalties es propagaven en els anys i la fe duia als veïns a intentar buscar la protecció dels sants.

 

Benimodo és un municipi de la Ribera Alta que compta amb un magnífic patrimoni, tant cultural com natural. El patrimoni arquitectònic ofereix diversos edificis i llocs d’interés: l’Església Parroquial de la Puríssima Concepció és el monument més ressenyable, construïda en el segle xviii sobre una altra anterior, que sembla va ser edificada en el segle xvi sobre una antiga mesquita; l’Antic Casino Republicà, construït en 1931, és un dels edificis més representatius de la localitat, d’estil eclecticista amb algunes influències de l’historicisme arquitectònic, del racionalisme i de l’art déco; el Cementeri Municipal, construït l’any 1924 és obra del prestigiós arquitecte Carlos Carbonell Pañella i està emmarcat estilísticament dins de l’art déco. Altres edificis d’interés a destacar són les Antigues Escoles Públiques (1934), l’Auditori Municipal (1987), la Casa de la Cultura (2007), així com cases dels més diversos estils i antigues cases de camp.

A l’interior de l’església trobem una imatge tallada en fusta d’un Crist crucificat d’autor anònim que s’atribueix al segle xviii i un retrat del rector Soria pintat a l’oli per Francisco Pons Arnau en 1909. Ambdós obres han estat restaurades per l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació de Béns Culturals de la Generalitat Valenciana. A més, en el retaule de l’altar major es conserven dues columnes d’ordre corinti tallades en fusta que pertanyien a un altre anterior que va realitzar l’escultor Manuel Vergara l’any 1735. Menció especial mereixen les campanes que s’allotgen en la torre campanar datades en 1729, 1742 i 1798, a més d’una altra més gran d’època actual que va substituir a una campana sinistrada que va caure mentre voltejava en les festes majors de 1999. El conjunt de campanes continua sonant amb els tocs habituals.

Respecte a l’arquitectura industrial, cal ressenyar l’almàssera d’Ocheda (1929), la Casa de Màquines de Ressalany (1933) i el Molí d’Arròs (1950). Convé destacar igualment les fonts centenàries de les places Major i de Machí, així com una magnífica col·lecció de plafons ceràmics devocionals de finals del s. xviii i principis del xix, dedicats als Sants de la Pedra, sant Felip Benici, sant Antoni de Abat, sant Vicent Ferrer, Mare de Déu del Carme, Crist de Zalameda, santa Bàrbara, etc., que es troben repartits pels carrers del nucli antic.

El patrimoni històric i cultural es completa amb uns emplaçaments arqueològics que es troben al terme municipal i nucli antic, i que són testimoni del pas de diverses civilitzacions: Poblat del Puntal del Barranc de les Coves (Bronze inicial), Coves del Truig (Bronze ple), Alteró de la Sénia (època romana) i Alqueria Islàmica (s. xiii-xv). En l’apartat documental cal significar l’existència d’un valuós Arxiu Històric Municipal i de l’Arxiu Parroquial.

D’altra banda, Benimodo és posseïdor d’unes arrels i d’un patrimoni immaterial singular i ric, que es troba representat principalment per la música tradicional, tant profana com religiosa, i que abasta pràcticament tots els gèneres: música tradicional valenciana, cants, danses, balls populars, cants religiosos, cants profans, música de banda… que es van desplegar al municipi des del segle xviii fins a la primera meitat del segle xx. Al respecte, cal destacar de tot el repertori musical les següents peces: Jota de Benimodo, Bolero de Benimodo, A la din, din (cançó popular), En Benimodo, senyores (cançó popular), Dones no tingau perea (cançó de Nadal), els Passos – Viacrucis (cant religiós), Gojos a sant Felip Benici, Gojos a sant Bernat Màrtir, Gojos a sant Antoni de Pàdua, Himne a Benimodo…

Pel que fa al patrimoni natural, cal assenyalar que al terme municipal es localitzen dos espais protegits de gran valor mediambiental, declarats Paratge Natural Municipal per la Generalitat Valenciana: el paratge de les Coves del Truig, un espai abrupte i muntanyós, amb una flora característica de la zona i que acull un emplaçament arqueològic de l’edat del bronze, i el paratge dels Ullals del riu Verd, un brollador d’aigua a nivell de terra on naix aquest riu, afluent del Xúquer, que és una zona humida protegida pel seu alt valor ecològic, on viu i es reprodueix el samaruc i altres especies amenaçades o en perill d’extinció.

Rafael López Andrada

Benimodo ja coneix el nou guanyador del Concurs de Joves Intèrprets de Trompeta Valeriano Machí Esparza. L’especial edició d’este any ja realitzat de forma digital donades les circumstàncies de la pandèmia i ha erigit com a guanyador a Agustín Puig García, de Corbera, que es va imposar en la Categoría A d’un certamen que no deixa de créixer i que és ja un autèntic referent dins la música espanyola pel que fa a la trompeta. En segona posició es va classificar Íñigo Ocón Sagastume, de San Sebastián; mentre en tercera posició va quedar Manuel Madarnás Pérez, de Tui, Pontevedra. Entre els participants que estan cursant tercer o quart de l’ensenyament superior es repartiren 550 euros i una trompeta Stomvi per al primer classificat, 350 euros per al segon i 150 euros per al tercer.

Per la seua banda, en la Categoria B el primer classificat va resultar desert i Sergio Torres Mas, de Tavernes Blanques, aconseguí la segona posició, mentre es repartiren dos tercers llocs a Ana Osès (de Navarra) i Alba Rodríguez Zapatero (de Vitoria-Gasteiz). Per últim, en la Categoría C, el guanyador va ser Melchor Jesús Collado Castillo d’Alacant, sent segona Alba García d’Ourense i tercer Sergio Martín. Per a la Categoria B (dels estudiants de primer o segon de l’ensenyament superior) s’han previst uns premis de 450 euros i un Upsound (un sistema per a assajar) per al primer, 300 euros per al segon i 125 euros per al tercer. Entre els estudiants de cinqué i sisé de l’ensenyament professional s’entregaran 350 euros i un Upmute al primer, 200 euros al segon i 100 euros al tercer.

“Benimodo aposta per la música i vol promocionar-la entre els joves i per això no ha volgut que este important concurs se celebrara també este any malgrat totes les complicacions per la pandèmia. L’edició digital ha resultat un èxit i dóna continuïtat al certamen”, explica la regidora de Cultura de Benimodo, María José Martínez.