Un referent cultural a la Ribera que ja té el seu homenatge literari. Reclam Editorial continua impulsant la vida i obra dels personatges il·lustres de la nostra terra. Esta vegada és torn per a l’artista de Benimodo Rafael Armengol (Benimodo, 1940), qui il·lustra junt amb la seua filla, i com no podia ser d’altra manera, l’obra ‘Rafael Armengol: la missió de pintar’. En total, 56 pàgines precioses amb text de Josep Franco, que recorreran els moments més destacats de la biografia d’este home de poble, compromés amb la cultura i la tradició local.

Segons explica Sofia Armengol: “El procediment per a realitzar les il·lustracions volia que fos a través d’un dibuix ràpid, divertit, amb personatges somrients i amb una paleta de colors no massa estrident. He emprat el programa de dibuix Ilustrator, tot dibuixat a mà alçada. M’he abastit molt de records, de fotos familiars, imaginació i alguna que altra llicència… Recorde a Estellés quan venia a casa i pujava a l’estudi de mon pare… imagine a Fuster còmodament a casa seua, rebent als amics amb plantofes, en un ambient relaxat, el gatet al seu coixí… Mon pare a arrodonit el conte amb la seua col·laboració a través de dibuixos de quadres”. Afix: “Tan Rafa com jo hem gaudit molt. Ha sigut un projecte familiar i tots han col·laborat aportant idees, suggeriments, correccions (que si un avionet per ací, que si el pel més curt, que si més gros o més prim…)

Emotiu! Laura Granell, l’editora, magnifica en el seu treball, ha permés que tot haja fluït. El text de Josep Franco és captivador, ha sabut relatar la vida de Rafa, en tots els aspectes, context social, històric, cultural… Paco Teruel, amic i alcalde de Benimodo, ha demostrat, com sempre, total implicació i suport”.

A les pròximes setmanes, l’editorial anunciarà una roda de premsa de presentació i llançament del projecte amb la presència de l’autor, l’il·lustrador i l’artista central de l’obra i representants del propi segell editorial.

 

Un artista de poble

Armengol va nàixer a Benimodo, a l’any 1940, en un país que començava a caminar pels primers anys de franquisme després de la guerra. La infància de Rafael va estar marcada per les dificultats de l’època, però, només va poder, es va llicenciar a l’Escola de Belles Arts de València. Al 1962 va exposar a la sala Matáis de València amb Manolo Boix i Artur Heras en un dels seus primer treballs de renom. Ja en solitari i 2 anys després, al 1966, exposa ‘Cant Èpic’, a la Sala San Mateu de València, dins del projecte ‘284 dies d’art’. En el 2004 fou reconegut amb el premi Alfons Roig d’Art Contemporani, mentrestant continuava amb la seua carrera, exposant els seus treballs durant eixe any al Centre Cultural Bancaixa de València. A l’any 2011 fou anomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de València per la seua brillant trajectòria i les seues interessants investigacions sobre les tècniques d’expressions pictòriques.

És una redundància afirmar que Benimodo té molta sort amb els seus veïns i veïnes. La nostra localitat és coneguda arreu del territori perquè tinguem uns referents magnífics que destaquen ens camps com la literatura, l’esport, les ciències, l’empresariat o les arts. També a la docència, també a l’agricultura, també a la cultura… Això ens fa ser rics. I no ja monetàriament, sinó com a poble. En el nostre patrimoni, que, fet i fet, és la nostra identitat. L’últim exemple el tinguem amb el nostre artista plàstic Rafael Armengol. Què dir de Rafael? En altre moment li haguérem dit Don Rafael, pese a que a ell no li haguera agradat. És una autèntica celebritat a l’art valencià. És Història viva del nostre poble. No de Benimodo, del poble valencià, del poble espanyol. I un benimodí de cap a peus. Ell i la seua família sempre han mirat pel bé del poble, de totes i tots. Han viscut Benimodo de forma activa i han aportat el millor que tenien. El seu temps, la seua vida.

Recentment, Benimodo va poder ampliar el seu fons patrimonial amb una peça de preu incalculable i valor inquantificable gràcies a Rafael, qui va donar al poble la seua obra escultòrica en acer corten de Vicent Andrés Estellés de nova creació, que fins fa uns mesos va estar exposada a l’entrada del museu de l’Almodí de Xàtiva dins una exposició pictòrica i escultòrica al voltant de tota la seua carrera, ocupant fins a cinc espais de la ciutat de la Costera. Armengol, Estellés i Benimodo. Sempre units. Uns “homenots”, que deia Josep Pla.

L’obra es basa en un gravat de Rafa Armengol,  sobre el que  Lluc, el seu fill, ha realitzat una  programació en telemetria per el tall del mateix en acer corten.

Gràcies. Gràcies eternes, Rafael. I també a tota la família Armengol. Sou Benimodo.

Paco Teruel, alcalde de Benimodo

Emilio López Hernández, de Teror (Las Palmas) resultó el ganador de la Categoría B de la decimotercera edición del Concurso de Trompeta Valeriano Machí Esparza de Benimodo, disputado durante el fin de semana en la Casa de la Cultura. El músico demostró todo su potencial para hacerse con la victoria en un certamen cada vez más prestigioso a nivel nacional. Teror fue seguido, en los puestos de honor del concurso, por Kirian Uralte Bejarano (de Vitoria) y Lucía Mejías Tortosa (de Hondón de las Nieves, Alicante).

Por su parte, en la Categoría C se impuso Alejandro Sebastián Sánchez, de Novelda, seguido por Rubén Ortega Pérez, de Velilla de San Antonio (Madrid) y Jesús Tejera Morcillo (Madridejos, Toledo) y Ovidio Lozano Jiménez (Jumilla, Murcia), que compartieron la tercera posición.

La modalidad Máster quedó desierta para el ganador absoluto, mientras Pablo Artiga Méndez (de Navalcarnero) y Xavier Esparza Chornet (Benigànim) compartieron la segunda posición. Fueron terceros, también de forma compartida, Francisca Sánchez Gea (Bullas, Murcia) y Javier Navarro Elizari (Pamplona).

Por último, la Categoría D reportó la victoria de Aiur Sujar Lozano, de Irún, seguido por Luis García Pliego Martín Consuegra, de Daimiel (Ciudad Real) y Fèlix Blay Bartolí, de Sant Feliu de Llobregat.

Según comentó el alcalde, Paco Teruel: “Se dieron cita 37 jóvenes trompetistas de toda España, cumpliendo de nuevo nuestros objetivos, que pasan por recordar la figura de Valeriano Machí Esparza como trompetista y persona y, además, que Benimodo sea conocido en toda España, por su apuesta para dar a conocer jóvenes músicos a través de concursos como ahora de trompeta y más adelante de piano.Muchas gracias a la familia de Valeriano por su asistencia. Iniciamos desde ahora misma los trabajos para organizar la XIV edición”.

La competición va dirigida a estudiantes de toda España y, por eso los participantes están divididos en 4 categorías: Máster, B, C y D. En la primera de ellas participarán intérpretes hasta 26 años, siendo una novedad de la presente edición. Los premios son de 550 euros para el primer clasificado y 350 euros para el segundo, con materiales de los patrocinadores para el tercero. Para la categoría B son alumnos de 1º y 2º de Enseñanzas Superiores, con premios de 350 y 150 euros respectivamente para los 2 primeros clasificados. 5º y 6º de Enseñanzas Profesionales para la categoría C, con reconocimientos de 200 y 100 euros para los ganadores y alumnos de 3º y 4º de Enseñanzas Profesional para categoría D con premios de 150 y 50 euros en metálico. Además, los terceros clasificados de todas las categorías cuentan con material proporcionado por los patrocinadores.

Llistes dels finalistes del XIII Concurs de Trompeta Valeriano Machí Esparza 2022 de Benimodo.

LLISTES FINALISTES

LISTADO DE ADMITIDOS

Benimodo es va convertir divendres de nou en capital de la cultura valenciana amb el lliurament de la 20a edició dels Premis Vicent Andrés Estellés de Poesia i Narrativa Curta en valencià, que va comptar amb una clara triomfadora, l’alumna d’Alzira Mireia March, que es va imposar en ambdues modalitats. Nombroses personalitats de la cultura i la política valenciana es volgueren reunir en la localitat de la Ribera per homenatjar de nou l’insigne escriptor, amb menció especial també per a Didín Puig. Un cercavila fins a la casa on va viure Estellés obri els actes, on va rebre a les autoritats la filla de l’escriptor, Carmina Andrés, i el seu gendre, Vicent Añó. Després es va passar a la Casa de la Cultura, engalanada per a l’acte, sobretot amb la presència d’un bust d’Estellés regalat per a l’ocasió per la família Armengol. Estigueren presents l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, que va clausurar els premis per ser Capital Cultural a 2022. També volgueren estar el Secretari Autonòmic d’Hisenda de la Generalitat Valenciana, Francesc Gamero i Lluna, la Directora General d’Innovació Educativa de la Generalitat Valenciana, Reis Gallego Perales; o Dolors Pedrós Company, Presidenta del Consell Valencia de Cultura, a més de diferents diputats i alcaldes i alcaldesses.

Amb la seua obra “Llar de paper”, l’alumna Mireia March, que estudia, a l’institut La Murta d’Alzira, va brillar amb llum pròpia a un acte solemne de gran emotivitat. En segona posició es va classificar Luis Manzano Pacheco amb una obra titulada “Benimodo” i que estudia a l’institut Eduardo Primo Marqués de Carlet. Pel seu lloc, el tercer premi va ser per a Lydia Márquez Martínez, amb la seva obra “Pensaments de la nit”. Estudia al 9 d’octubre de Carlet.

A més el jurat va proposar la publicació dels treballs de poesia de l’alumnat Maria Beltrán Font de Cullera, Irina Fons de Luis de Cullera, Míriam Leal Juan de Carlet, i Evelyne Sánchez Cid també de l’institut 9 d’octubre de Carlet.

La mateixa alumna va aconseguir també la victòria en la modalitat de narrativa curta. Mireia March Aguilar va ser la millor amb la seua obra “La fragilitat del record”. Va quedar segona Mireia Zornoza Espí de l’institut Eduardo Primo Marqués de Carlet i en tercera posició Mar Lloret Arbona del mateix institut.

El jurat també va proposar la publicació de les obres de Pau Castell Lozano d’Alzira, Anna Maria Savu de Catadau i Irina Campos Carrión de Carlet.

Les dues modalitats comptaven amb un primer de 500 €, un segon premi de 300 € i un tercer de 200. Per últim el premi Didín Puig amb una dotació de 300 € va ser per al Joan Fito Santamaría amb la seua obra “De poble en poble”. És estudiant de l’institut Rei en Jaume d’Alzira.

Segons va exposar l’alcalde, Paco Teruel: “Vos demane, al professorat i alumnat de la Ribera, que no ens falleu i continueu apostant per aquests premis, continueu dedicant-nos una part del vostre temps. Benimodo no vos fallarà, continuarem engreixant la maquinària cultural de la nostra població perquè l’organització dels premis siga cada vegada millor. Benimodo està disposat a continuar organitzant aquests premis 20 anys més i, transcorregut el temps, les persones del moment tornaran a recapitular, giraran la vista enrrere i trauran conclusions del que ací s’ha fet i s´ha realitzat. Espere que ho recorden de forma positiva”.

Per la seua part, Diego Gómez, alcalde d’Alzira, va manifestar: “El meu lligam amb Benimodo té la corda nugada a la figura de Didín Puig. No puc evitar recordar el seu somriure, la saviesa de les seues paraules i la fortalesa del seu caràcter. La dona valenta del nostre país que va saber conquerir este mestre que us parla i que es va guanyar la meua admiració.  És impossible no recordar les seues publicacions en Edicions 96 o el seu premi Micalet compartit amb Escola Valenciana, com també tinc molt present el seu somriure la nit en què inauguràvem, a Alzira, el mural dedicat a V. A. Estellés al costat de la Biblioteca municipal, situada en la plaça de les Lletres Valencianes. Una dona sempre al costat de la cultura del poble valencià. Però també la meua germanor amb Benimodo ve de la mà de Paco Teruel. Amb ell com a alcalde, company i amic he sabut descobrir el valor de la convivència, del consens i del respecte. Ja siga a la Mancomunitat, a les festes, als premis literaris o a les processons. Paco sempre, i per damunt de qualsevol convenciment i paradigma polític, ha sabut col·locar la nostra cultura i la nostra llengua com a nexe d’unió entre els nostres pobles”.

El jurat ha estat format per l’alcalde, Paco Teruel; i els vocals Enric Ramiro, com a representant del sector educatiu i literari; Ernest Llorca, com a tècnic de promoció lingüística de la Mancomunitat de la Ribera Alta; Vicent Climent, com representant del sector literari; i Rafael López Andrada, com a cronista de Benimodo; sent secretària María Elena Mendoza, administrativa de l’Ajuntament de Benimodo.

 

Ja es coneixen els guanyadors de la 20a edició dels Premis Vicent Andrés Estellés de Poesia i Narrativa Curta en valencià de Benimodo, amb una clara triomfadora, l’alumna d’Alzira Mireia March, que s’ha imposat en ambdues modalitats. Amb la seua obra “Llar de paper”. L’alumna és de l’institut La Murta d’Alzira. En segona posició s’ha classificat Luis Manzano Pacheco amb una obra titulada “Benimodo” i que estudia a l’institut Eduardo Primo Marqués de Carlet. Pel seu lloc, el tercer premi ha sigut per a Lydia Márquez Martínez, amb la seva obra “Pensaments de la nit”. Estudia al 9 d’octubre de Carlet.

A més el jurat ha proposat la publicació dels treballs de poesia de l’alumnat Maria Beltrán Font de Cullera, Irina Fons de Luis de Cullera, Míriam Leal Juan de Carlet, i Evelyne Sánchez Cid també de l’institut 9 d’octubre de Carlet.

La mateixa alumna ha aconseguit també la victòria en la modalitat de narrativa curta. Mireia March Aguilar ha sigut la millor amb la seua obra “La fragilitat del record”. Ha quedat segona Mireia Zornoza Espí de l’institut Eduardo Primo Marqués de Carlet i en tercera posició Mar Lloret Arbona del mateix institut.

El jurat també ha proposat la publicació de les obres de Pau Castell Lozano d’Alzira, Anna Maria Savu de Catadau i Irina Campos Carrión de Carlet.

Les dues modalitats comptaven amb un primer de 500 €, un segon premi de 300 € i un tercer de 200. Per últim el premi Didín Puig amb una dotació de 300 € ha sigut per al Joan Fito Santamaría amb la seua obra “De poble en poble”. És estudiant de l’institut Rei en Jaume d’Alzira.

El jurat ha estat format per l’alcalde, Paco Teruel; i els vocals Enric Ramiro, com a representant del sector educatiu i literari; Ernest Llorca, com a tècnic de promoció lingüística de la Mancomunitat de la Ribera Alta; Vicent Climent, com representant del sector literari; i Rafael López Andrada, com a cronista de Benimodo; sent secretària Maria Elena Mendoza, administrativa de l’Ajuntament de Benimodo. Segons va explicar l’alcalde: “Els premis tenen per voluntat promocionar la literatura entre els estudiants dels centres educatius de la Ribera, obrint-los així el món dels llibres que tantes alegries i tant de coneixement aporta a eixes edats. A més promocionem el nostre idioma valencià”.

 

Els Premis de Poesia i Narrativa Curta en Valencià Vicent Andrés Estellés arriben a la seua 20a edició. Una edició especial que confirma, una vegada més, la consolidació d’un concurs enormement ben considerat entre el món educatiu i cultural valencià. Com en anteriors edicions els premis recolliran les obres de narrativa curta i de poesia i també es comptarà amb un premi extraordinari dedicat a Didín Puig, que s’atorga al treball de narrativa curta que, a criteri del jurat, destaca per la seua gràcia, sarcasme i ironia, aspectes molt característics de la manera de ser i d’expressar-se de l’autora de Benimodo.

A la presentació dels premis estigué present l’alcalde de la localitat, Paco Teruel; el cronista Rafael López Andrada; i l’autor del cartell de la present edició, Rafael Martínez Primo, pintor professional de Benimodo.

Podran optar als premis tots els i les alumnes de segon cicle de l’ESO, batxillerat i cicles formatius dels instituts de la Ribera. S’estableix una quantitat màxima de 2.300 € que es repartiran en primers premis de 500 €, segons premis de 300 € i tercers premis de 200 €, tant en la modalitat narrativa curta com de poesia, mentre el premi de Didín Puig constarà de 300 €.

El termini de presentació de sol·licituds serà de 30 dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publicació de la convocatòria al Butlletí Oficial de la Província de València. Els participants podran presentar un màxim d’un treball per cadascuna de les modalitats de poesia i narrativa curta i les obres deuran estar escrites en valencià i hauran de ser originals i inèdites, no havent pogut ser guardonades i haver obtingut cap reconeixement a altres certàmens literaris anteriors. L’extensió màxima serà de tres fulles impreses a doble espai per una cara, amb tipus de lletra Arial 12 i format DIN-A4.

BASES PREMIS LITERARIS VICENT ANDRÉS ESTELLÉS DE BENIMODO

Benimodo convoca la XII edición de su Concurso Nacional de Piano Gabriel Teruel Machí

La música vuelve con fuerza a Benimodo. La localidad convoca la XII edición de su Concurso Nacional de Piano Gabriel Teruel Machí, uno de los certámenes más prestigiosos que existen en España y en el que año a año participan algunos de los más brillantes representantes de este instrumento.  El objetivo de este concurso es, en primer lugar recordar la figura de Gabriel Teruel Machí, gran profesional y concertista de piano que fue un gran referente en el mundo cultural de Benimodo. Así mismo, este concurso pretende dar la oportunidad a los jóvenes instrumentistas del piano de demostrar su valía compitiendo en su especialidad. Podrán participar los pianistas de nacionalidad española o residentes en España que no superen los 22 años el día 7 de mayo de 2022, ni hayan sido galardonados con el primer premio en ediciones anteriores.

Se establece una cantidad máxima de 2.550 euros con cargo al presupuesto municipal del ejercicio 2022. Esta se distribuirá con un primer premio de 1500 €, diploma y un concierto al Auditorio de la Casa de la Cultura de Benimodo durante la temporada 2022-2023; un segundo premio de 750 € y diploma; y un tercer premio de 300 € y diploma. Así mismo también tendrá lugar un premio “Estudi 21” al mejor pianista de la Comunidad Valenciana, otorgado por la Escuela de Música y Danza Estudi 21, con asistencia a dos Máster-Clases de piano o música de cámara que se realizan en Estudi 21 durante el curso 2022-2023.

El plazo de presentación de solicitudes finalizará el día 15 de abril de 2022 y se constituirá un Jurado que estará formado por un mínimo de tres profesionales de reconocido prestigio en el mundo musical del piano.  El día 6 de mayo de 2022 se realizará el concierto de inauguración, en el cual actuará la ganadora de la edición pasada. El concurso se desarrollará en dos fases, una eliminatoria y la final. En la Prueba Eliminatoria se interpretará un preludio y fuga del “Clave muy templado” de J. S. Bach o una sonata de Sr. Scarlatti o el Padre Soler, un primer tiempo de sonata clásica de J. Haydn, W A. Mozart o L. van Beethoven y una obra de libre elección. La duración de esta prueba no podrá superar los 20 minutos. Por su parte, en la prueba final se interpretará un recital de una o más obras completas de una duración aproximada de 30 minutos, no pudiéndose repetir ninguna obra de la prueba eliminatoria, con la excepción de la sonata, que en el caso de ser completa se permitirá. El programa de ambas pruebas tendrá que interpretarse de memoria.

Estos premios son compatibles con cualquier otra ayuda que pudiera obtenerse para la misma finalidad otras administraciones públicas, entidades públicas o privadas.

 

L’artista plàstic Rafael Armengol arriba a Xàtiva amb una exposició pictòrica i escultòrica al voltant de tota la seua carrera, la qual ocuparà fins a cinc espais de la ciutat, i que s’ha presentat i inaugurat aquest dijous amb la presència del propi artista, de l’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà, de la regidora de Cultura Raquel Caballero i del comissari de l’exposició Martí Domínguez.

«L’entrellat del color» es podrà visitar, fins el 30 d’abril de 2022 al l’ex convent de Sant Domènec, el Palau de l’Ardiaca, la plaça de la Seu, el museu de l’Almodí i el museu de Belles Arts, i conté al voltant de 120 obres pictòriques i escultòriques de diferents formats i materials.

«Quan em proposaren aquesta exposició fa un parell d’anys, per a mi va ser una alegria, perquè exposar a una ciutat on ja han exposat artistes com Artur Heras o Alfaro era un motiu d’il·lusió. Per això he tractat de que aquesta siga una exposició atractiva que agrade a la gent», ha explicat l’artista Rafael Armengol.

L’alcalde Roger Cerdà ha indicat que «estem molt agraïts de que quan es va proposar portar aquesta exposició tant l’artista com el comissari acceptaren, però sobretot estem molt satisfets de que no sols haja decidit portar obra ja realitzada sinó que a més haja creat noves obres», i ha definit a Rafael Armengol com «un artista de referència dins del panorama artístic valencià de les últimes dècades». Cerdà ha incidit en que «des de l’Ajuntament seguim fent una aposta decidida per la promoció cultural de la nostra ciutat perquè entenem que la conjugació de l’art i el patrimoni generen espais expositius que difícilment es poden veure en cap altre lloc».

L’exposició s’ha repartit en diferents espais on es poden observar temàtiques concretes. Així, a l’ex convent de Sant Domènec s’ha habilitat la sèrie dedicada a les parelles de Tiepolo i on l’imponent llenç «L’encontre» de Mantegna presideix l’atri del fons. A més a més, també es poden contemplar al claustre altres obres com ara la Piràmide amb els colors primaris i mosaics amb tessel·les de fusta pintades que evoquen un quadre abstracte.

Al mig de la Plaça de la Seu podem trobar una penquera, que fa referència a la seua sèrie dedicada a l’horta i amb la qual continua amb l’experimentació pictòrica, mentre que altre element que es pot contemplar al carrer, en aquest cas a l’entrada del museu de l’Almodí, és una escultura en acer corten de Vicent Andrés Estellés de nova creació. Precisament, allí al museu es troba la sèrie-homenatge al poeta valencià, especialment tot allò relacionat amb els pimentons (fent també referència a l’horta valenciana).

D’altra banda, el Palau de l’Ardiaca s’ha contemplat com un espai renaixentista on s’exposa la sèrie sobre Sant Sebastià que l’artista ha realitzat exclusivament per a aquesta exposició. Es tracta de tots els Sant Sebastians de Josep de Ribera que Armengol ha trobat, un total de disset entre gravats, obres i dibuixos. «Ribera feia molts apunts i per això he trobat molts dibuixos però també quadres a l’oli com el del Museu de Belles Arts de València o els dels museus del Prado o de Sevilla. Això ho porte a la meua manera de concebre un quadre», ha expressat l’artista.

Per últim, el Museu de Belles Arts conté també un gran tast de la trajectòria d’Armengol, amb una breu retrospectiva, amb un quadre anomenat «La cadira» de quan l’artista encara era un estudiant, però també la sèrie de l’horta, la sèrie de «Preneu i mengeu», la sèrie dels «No a la guerra» i una part sobre la «Matança del porc» que compta amb les peces més importants de la sèrie -cedides per col·leccionistes particulars- com ara la carnisseria o en especial el quadre que va sofrir d’anys en l’atemptat a la llibreria la Costera de Xàtiva l’any 1976, el qual es trobava exposat en aquell moment, i que Armengol ha guardat «com una joia». Allí a més, es troba l’original de l’obra «Pilef V», creada expressament per a aquesta exposició, amb un transgressor Felip Vè capgirat que té altra còpia en gran format al claustre de Sant Domènec.

«En molts aspectes aquesta exposició és una retrospectiva de l’obra de Rafael Armengol però també té una part d’obra inèdita extraordinàriament interessant. Vull animar a tots els admiradors de Rafa a visitar l’exposició perquè descobriran tots els seus clàssics però també una sèrie exclusiva dedicada a Ribera amb disset quadres o escultures que mai havia mostrat», ha indicat el comissari de l’exposició Martí Domínguez, qui ha reconegut que «s’ha fet un colpet d’ull a la ciutat amb la creació d’un quadre de Felip Vè cap avall que porta el nom de Pilef, com a homenatge a Xàtiva i també a Carles Sarthou».

Per la seua part, la regidora de Cultura Raquel Caballero ha manifestat que «aquest és un projecte que, a banda d’apostar per una de les figures més important des de fa dècades com és Rafael Armengol, aposta també per dinamitzar el patrimoni de Xàtiva. Aquesta exposició permet fer una visita circular per conèixer el centre històric de la ciutat».

Rafael Armengol (Benimodo, 1940) va començar la seua prolífica carrera fa més de seixanta anys, convertint-se des d’aleshores en un pioner de la innovació des del punt de vista plàstic però també des de l’anàlisi del color i la seua modulació en la pintura. Una investigació sobre la qual ha construït el seu segell artístic i que fins el proper mes d’abril mostrarà a Xàtiva tot el seu potencial.

Font: Ajuntament de Xàtiva