Un referent cultural a la Ribera que ja té el seu homenatge literari. Reclam Editorial continua impulsant la vida i obra dels personatges il·lustres de la nostra terra. Esta vegada és torn per a l’artista de Benimodo Rafael Armengol (Benimodo, 1940), qui il·lustra junt amb la seua filla, i com no podia ser d’altra manera, l’obra ‘Rafael Armengol: la missió de pintar’. En total, 56 pàgines precioses amb text de Josep Franco, que recorreran els moments més destacats de la biografia d’este home de poble, compromés amb la cultura i la tradició local.
Segons explica Sofia Armengol: “El procediment per a realitzar les il·lustracions volia que fos a través d’un dibuix ràpid, divertit, amb personatges somrients i amb una paleta de colors no massa estrident. He emprat el programa de dibuix Ilustrator, tot dibuixat a mà alçada. M’he abastit molt de records, de fotos familiars, imaginació i alguna que altra llicència… Recorde a Estellés quan venia a casa i pujava a l’estudi de mon pare… imagine a Fuster còmodament a casa seua, rebent als amics amb plantofes, en un ambient relaxat, el gatet al seu coixí… Mon pare a arrodonit el conte amb la seua col·laboració a través de dibuixos de quadres”. Afix: “Tan Rafa com jo hem gaudit molt. Ha sigut un projecte familiar i tots han col·laborat aportant idees, suggeriments, correccions (que si un avionet per ací, que si el pel més curt, que si més gros o més prim…)
Emotiu! Laura Granell, l’editora, magnifica en el seu treball, ha permés que tot haja fluït. El text de Josep Franco és captivador, ha sabut relatar la vida de Rafa, en tots els aspectes, context social, històric, cultural… Paco Teruel, amic i alcalde de Benimodo, ha demostrat, com sempre, total implicació i suport”.
A les pròximes setmanes, l’editorial anunciarà una roda de premsa de presentació i llançament del projecte amb la presència de l’autor, l’il·lustrador i l’artista central de l’obra i representants del propi segell editorial.
Un artista de poble
Armengol va nàixer a Benimodo, a l’any 1940, en un país que començava a caminar pels primers anys de franquisme després de la guerra. La infància de Rafael va estar marcada per les dificultats de l’època, però, només va poder, es va llicenciar a l’Escola de Belles Arts de València. Al 1962 va exposar a la sala Matáis de València amb Manolo Boix i Artur Heras en un dels seus primer treballs de renom. Ja en solitari i 2 anys després, al 1966, exposa ‘Cant Èpic’, a la Sala San Mateu de València, dins del projecte ‘284 dies d’art’. En el 2004 fou reconegut amb el premi Alfons Roig d’Art Contemporani, mentrestant continuava amb la seua carrera, exposant els seus treballs durant eixe any al Centre Cultural Bancaixa de València. A l’any 2011 fou anomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de València per la seua brillant trajectòria i les seues interessants investigacions sobre les tècniques d’expressions pictòriques.
